Adéu, Núria, adéu...

Ya eres libre, Núria, por fin puedes volar hacia el cielo y sin ayuda de nadie.
Aquí se quedan tus peluches, tus fotos tan queridas y tus posters de Bustamante, pero también nos quedamos tus amigas y tus compañeros de la “resi”.
Te echaremos en falta, aunque sabemos que estarás tranquila, serena, en paz…
No te olvidaremos


"Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses, parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo."

Amb nosaltres sempre,

Gràcies per existir!

(Miquel Martí i Pol)