Mercè,
Ja has pujat al cel companya meva. Vas estar a Lourdes, entre nosaltres, només fa dues setmanes; semblaves feliç, malgrat la teva greu malaltia.
Et vaig veure una nit a la gruta, estaves amb els ulls fixos, junt les espelmes que oferim, a la vora de la Verge. Hagués volgut abraçar-te, però et vaig deixar en la teva intimitat.
També jo pregava en aquell instant , ple de pau, però també de dolor.
La teva serenitat admirable, el teu somriure, la teva mirada...un exemple de fortalesa, d’una gran dona...d’una voluntària.
Per què Déu t’ha cridat tan aviat? ? Per què no t’ha deixat més temps entre nosaltres?
Adéu-siau Mercè. Sempre estaràs en el nostre pensament. Les teves companyes de Lourdes mai t’oblidarem.