miércoles, 29 de agosto de 2007

Feliç Aniversari! Feliz Cumpleaños!



Des d’aquí vull felicitar al meu nét Joan Jordi, que ahir va celebrar el seu Aniversari.
9 anys!!!

Increïble! Com pot ser que aquell nen tan petit ja tingui 9 anys?
Ell, tan seriós, tan bon nen, però al mateix temps amb tantes ganes de jugar, que fa goig veure com prepara els seus jocs d’una manera tan imaginativa.
Vàrem fer un pastis i ell va demanar un desig, quin seria??? Es un secret, això no es diu, ja que si es comenta no es compleix.
Jo si que en vaig demanar un desig i com no tenia que bufar cap espelma, el puc dir: Demano que molts anys puguem estar junts en un dia com aquest.
T’estimo Joan Jordi!

viernes, 17 de agosto de 2007

Miquel Martí i Pol, el nostre poeta



Miguel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter (Barcelona). Una esclerosi múltiple el va obligar a deixar la seva feina, l’any 1973. Aquest fet el va impulsar a la poesia. Va morir l’11 de novembre de l’any 2003 a la seva residència de Roda de Ter.)

Vaig descobrir a Martí i Pol a través del meu fill, quan aquest era estudiant de filologia. Recordo el dia que poeta va visitar Tarragona, concretament la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili. Allà estàvem el meu fill i jo..
Degut a la seva greu malaltia, quasi no podia parlar, però la seva mirada, el seu somriure i els seus ulls ho deien tot. Semblava que constantment agraïa la nostre presència.
Conèixer personalment a Miguel Martí i Pol va ser una bonica i inoblidable experiència.

Ara és demà

Ara es demà. No escalfa el foc d’ahir
ni el foc d’avui haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d’esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d’ara mateix, el càntic que commou,
l’àmfora nova plena de bon vi.

Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d’amarar l’eixut.

Tot serà poc, i l’heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.

Miquel Martí i Pol

miércoles, 15 de agosto de 2007

Afectividad, alimento del alma


A veces, por algún motivo, nuestro estado de ánimo es totalmente bajo, nos sentimos tristes y con falta de afecto.
La carencia de afectividad en el ser humano y principalmente en el discapacitado hace que se sienta solo, vacío y apenado.
Es entonces cuando los familiares y amigos tenemos un papel importante. Simplemente con una llamada telefónica o una visita, haremos felices a estas personas.
Además, quizá alguna vez seremos nosotros los que necesitemos de ese afecto.
¿O quizá ya lo estamos necesitando?
Alguien me dijo una vez: La afectividad es el alimento del alma.

miércoles, 8 de agosto de 2007

La madurez


Cuando llegamos a la madurez, una bonita etapa de nuestra vida, sueles preguntarte: ¿Ha sido todo como yo deseaba? ¿Que me hubiera gustado que pasara y no ha sucedido? ¿Donde están aquellos sueños de la adolescencia?
A lo largo de los años tenemos toda clase de experiencias, unas buenas, otras no tanto. De las buenas, queda algo bonito para recordar. De las malas, hay que pensar que han servido para hacernos más fuertes, con relación a la futura vejez, tan difícil de afrontar.
En la madurez deberíamos saber vivir cada minuto del presente, como si fuera el último de nuestra vida.
Pero….somos capaces de hacerlo?
Tenemos que intentarlo, hay tantas cosas bonitas para poder disfrutarlas!