viernes, 17 de agosto de 2007

Miquel Martí i Pol, el nostre poeta



Miguel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter (Barcelona). Una esclerosi múltiple el va obligar a deixar la seva feina, l’any 1973. Aquest fet el va impulsar a la poesia. Va morir l’11 de novembre de l’any 2003 a la seva residència de Roda de Ter.)

Vaig descobrir a Martí i Pol a través del meu fill, quan aquest era estudiant de filologia. Recordo el dia que poeta va visitar Tarragona, concretament la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili. Allà estàvem el meu fill i jo..
Degut a la seva greu malaltia, quasi no podia parlar, però la seva mirada, el seu somriure i els seus ulls ho deien tot. Semblava que constantment agraïa la nostre presència.
Conèixer personalment a Miguel Martí i Pol va ser una bonica i inoblidable experiència.

Ara és demà

Ara es demà. No escalfa el foc d’ahir
ni el foc d’avui haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d’esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d’ara mateix, el càntic que commou,
l’àmfora nova plena de bon vi.

Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d’amarar l’eixut.

Tot serà poc, i l’heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.

Miquel Martí i Pol

15 comentarios:

Waipu Joan dijo...

sembla mentida en Martí i POl quina energia positiva transmetia. La seva obra el farà immortal, com als més grans.

Anónimo dijo...

Efectivamente, Miquel Martí fue el poeta catalán más popular y leido. Su poesía, de raiz autobiográfica, trasciende la realidad del ámbito de su propia enfermedad y del tiempo histórico concreto, creando un paisaje interior que transmite serenidad. La experiencia de leerle es inolvidable, prueba de ello es uno de sus primeros poemas que data de 1951-53 :
PREGUEM
Tenim el cor profundament cavat en ombres
i la votre veu, Senyor,és groga com els blats.
Creixem,però verticalment,
allunyant-nos dels camins tan inútils.
la nostra carn és flonja com la fruita podrida
i el nostre pas,insegur com el d´un infant.
I és que dificilment caminarem
amb els ulls girats enlaire.
On és, Senyor, la vostra mà ?
On, el lligam intens de la vostra mirada?
Car és llarga la ruta i plena de paranys
i les pedres ens nafren els peus
i a les mans hi tenim grapats d´espines.
Som con animalons desficiosos
tothora acorralats pels caçadors.
No pas amb veu tranqui-la clamem,
sinó amb un crit rogallós,
perqué us temem, Senyor, i alhora
tenim una íntima,una vital neccesitat de Vós.

Mariaisabel dijo...

Mayte, gracias por tu comentario y por tan bonito poema de Martí i Pol.
Un beso

curiosaparislea dijo...

Me han encantado los poemas de
Martì i Pol.
No lo conocìa, gracias por habérmelo hecho descubrir.
J'ai beaucoup aimé.
Em va agradar moltìssim!!
Besos @+Lucre

Sibyla dijo...

Yo también soy de Barcelona, aunque hace años la dejé para vivir en el Sur, en la ciudad que inspiró a Washington Irving a escribir sus famosos cuentos. Me gusta la poesía, la literatura, Pablo Neruda y ¿cómo no? el eterno J.M. Serrat. Nunca podré agradecerle lo suficiente que me ayudara con sus bellas canciones a descubrir la vida a golpe de poesía.

Un placer saludarte.

Anónimo dijo...

Yo no conozco mucho a este poeta pero por lo que veo lo hace muy bien. Conocer gente siempre es una bonita experiencia

modes amestoy dijo...

el fuego nuevo. bellas palabras.
Un abrazo

Carme Rosanas dijo...

Isabel, he trobat el teu missatge al meu mail. L'he contestat i m'he posat a mirar el teu blog... i a part del teu preciós nét (jo encara no en tinc) trobo Miquel Martí Pol. Miquel Martí Pol era cosí de la meva mare. Jo em dic Carme Rosanas Martí. Sempre l'he admikrat molt com a poeta i també com a persona.
Tot i que és molt conegut a Catalunya em fa molta il·lusió llegir que hi ha gent que l'ha descobert a través teu. Gràcies, per fer-ho i espero que podrem estar en contacte "bloquero"

Carme

Mariaisabel dijo...

Carme:
Gràcies pel teu comentari.
Que puc dir-te de Martí i Pol? Doncs tu ho sabrás molt millor que jo, ja que era familiar teu. Però si que et vull dir que l'admirava molt i que encara que fora de Catalunya no se'l coneix gaire, per nosaltres el catalans el tenim com una joia de la nostre poesia.
Has estat molt amable en contestar el meu email.
Una abraçada

Gema dijo...

Hola Maria Isabel
M'ha agradat molt el teu blog d'en Miquel Martí i Pol. Jo sóc de Madrid i el vaig conéixer gairebé sense voler: un dia vaig llegir un dels seus poemes a una antología i des de llavors vaig quedar lligada a la seva poesia i a la seva manera d'entendre el mon. Vaig tenir la sort de veure'l personalment a la presentació del seu últim llibre: "Després de tot" i penso el mateix que tu sobre la seva mirada.
Moltes gràcies per aquest espai.

Anónimo dijo...

Hola,
e dado con usted a traves de buscar a marti i pol por la web. me gustaria saber de el.le conocio?
esa fue mi ilusion durante años.
ERA UN POETA QUE VIVIA AMB LA MIRADA

puskis4@msn.com

Anónimo dijo...

Hola,
e dado con usted a traves de buscar a marti i pol por la web. me gustaria saber de el.le conocio?
esa fue mi ilusion durante años.
ERA UN POETA QUE VIVIA AMB LA MIRADA

puskis4@msn.com

Anónimo dijo...

Hola,
e dado con usted a traves de buscar a marti i pol por la web. me gustaria saber de el.le conocio?
esa fue mi ilusion durante años.
ERA UN POETA QUE VIVIA AMB LA MIRADA

puskis4@msn.com

Anónimo dijo...

Hola,
e dado con usted a traves de buscar a marti i pol por la web. me gustaria saber de el.le conocio?
esa fue mi ilusion durante años.
ERA UN POETA QUE VIVIA AMB LA MIRADA

puskis4@msn.com

Anónimo dijo...

Hola,
e dado con usted a traves de buscar a marti i pol por la web. me gustaria saber de el.le conocio?
esa fue mi ilusion durante años.
ERA UN POETA QUE VIVIA AMB LA MIRADA

puskis4@msn.com